Notting Hill, Desalojos, Universidad Europea, Residencia de Estudiantes de alto standing, Parkings, Museo del Arroz, Museos marítimos dispersos, Centro Joven, Marca Cabanyal.... no paramos de oir ideas, proyectos y razonamientos a favor o en contra de las medidas que el ya no tan nuevo gobierno valenciano propone para el barrio del Cabanyal. Pero nos preguntamos sí lejos de la política de fachada de la que se hacen eco incesantemente los medios, entra por alguna vía la realidad del momento geológico y social en el que nos encontramos más allá de nuestras barreras como barrio o ciudad. Actualmente vivimos en el antropoceno, momento en el que los recursos naturales que hemos derrochado hasta ahora empiezan a escasear y, como consecuencia, suben los precios. Hasta 3€ por calabacín hemos llegado a ver (que no a pagar). Este impás geológico, se nos viene encima y pocas son las medidas que se adoptan para convertir al barrio en lo que ha sido y debería volver a ser, un barrio RESILIENTE.
Nos enfrentamos a poderosos retos, usted como nosotros los conoce también.
Obviar el catastrófico declive económico, el colapso medioambiental, y las escasas posibilidades para intentar revertir toda esta situación, nos coloca cada vez más cerca del abismo. No hay tiempo para muchas más palabras, solo queda tiempo para actuar. Es necesaria la acción directa, desde la base, porque precisamente son las bases de este nefasto sistema detrívoro las que debemos cambiar. Sabemos que esto nunca será posible sin el empoderamiento necesario.
Por eso, nosotras hemos empezado ya; el convencimiento, la fe en la utopía, el amor, los pequeños éxitos, la alegría compartida nos ilusiona y apenas existe el desaliento. Intentamos demostrar que podemos formar parte de esa transición necesaria. Nuestro pequeño-gran reto consiste en hacer cómplices de esta ilusión a cuantas personas quieran participar, por eso desde aquí, desde el corazón del Cabanyal en el Clot , queremos invitarle a que comparta con nosotras este proyecto, transformador, inclusivo y a todas luces necesario. Nos gustaría poder tener la ocasión de explicárselo sobre el terreno. Así podrá ver como lo que aparentemente puede resultar muy ambicioso se sustenta en hacer partícipes a los vecinos de la oportunidad de transformar por el bien común el espacio, absolutamente abandonado, en el que desarrollan sus vidas. Sembrar la esperanza, de que ese otro mundo que todos queremos es posible, desde la participación y el empoderamiento.
No nos queda más que pedirle señor Ribó, que no nos olviden bajo las lagunas de la burocracia y los escudos sociales que no representan a los intereses ni conciencias de tod@s l@s vecin@s del barrio.
Estamos aquí para trabajar por el futuro como ustedes, no nos olviden. Nosotros también queremos "que el Cabanyal sea (siga siendo) un barrio único"
Notting Hill, Desallotjaments, Universitat Europea, Residència d'Estudiants d'alt standing, aparcaments, Museu de l'Arròs, Museus marítims dispersos, Centre Jove, Marca Cabanyal .... no parem de sentir idees, projectes i raonaments a favor o en contra de les mesures que el ja no tan nou govern valencià proposa per al barri del Cabanyal. Però ens preguntem si lluny de la política de façana de la qual es fan ressò incessantment els mitjans, entra per alguna via la realitat del moment geològic i social en què ens trobem més enllà de les nostres barreres com a barri o ciutat. Actualment vivim en l’antropocè, moment en què els recursos naturals que hem malbaratat fins ara comencen a escassejar i, com a conseqüència, pugen els preus. Fins a 3 € per carabasseta hem arribat a vore (que no a pagar). Aquest impàs geològic, se'ns ve al damunt i poques són les mesures que s'adopten per a convertir el barri en el que ha estat i hauria de tornar a ser, un barri RESILIENT. Ens enfrontem a poderosos reptes, vostè com nosaltres els coneix també. Obviar el catastròfic declivi econòmic, el col·lapse mediambiental i les escasses possibilitats per intentar revertir tota aquesta situació, ens col·loca cada vegada més a prop de l'abisme. No hi ha temps per a moltes més paraules, només queda temps per actuar. És necessària l'acció directa, des de la base, perquè precisament són les bases d'aquest nefast sistema detrívor les que hem de canviar. Sabem que això mai serà possible sense l'empoderament necessari. Per això, nosaltres hem començat ja; el convenciment, la fe en la utopia, l'amor, els xicotets èxits, l'alegria compartida ens il·lusiona i amb prou feines existeix el desànim. Intentem demostrar que podem formar part d'aquesta transició necessària. El nostre xicotet-gran repte consisteix a fer còmplices d'aquesta il·lusió a totes les persones que vulguen participar, per això des d'ací, des del cor del Cabanyal al Clot, volem convidar-li a que compartisca amb nosaltres aquest projecte, transformador, inclusiu i clarament necessari. Ens agradaria poder tindre l'ocasió d'explicar-li-ho sobre el terreny. Així podrà vore com el que aparentment pot resultar molt ambiciós es sustenta en fer partícips als veïns de l'oportunitat de transformar pel bé comú l'espai, absolutament abandonat, en el qual desenvolupen les seues vides. Sembrar l'esperança, que eixe altre món que tots volem és possible, des de la participació i l'empoderament.
No ens queda més que demanar-li, senyor Ribó, que no ens obliden sota les llacunes de la burocràcia i els escuts socials que no representen els interessos ni consciències de tots i totes els i les veïnes del barri. Som ací per treballar pel futur com vostès, no ens obliden. Nosaltres també volem "que el Cabanyal siga (continue sent) un barri únic".